La Gralla i el Grallaire

La Gralla 

El grallaire segons una auca set-centista

                           

La gralla és un instrument musical de vent i un instrument de fusta de doble canya i tub cònic, àmpliament fet servir en el folklore català. En la classificació de Hornbostel-Sachs es troba en el grup 422.12, dels aeròfons de llengüeta doble i tub cònic. Igual com la dolçaina valenciana -instrument amb el qual guarda una gran similitud; alguns consideren que és el mateix instrument a dues variants- prové de les antigues xeremies àmpliament difoses des de l'Edat mitjana i fins al Barroc. També se l'anomena grall de pastor, xaramita o xirimita. Probablement, el nom de l'instrument prové del seu so estrident en referència al crit d'una gralla.
És conegut per ser l'instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del ball dels gegants i cabuts. Sovint s'acompanya d'algun instrument de percussió com el tabal.
La seva inxa també es pot fer servir per si sola. La mitjanit de Nadal es feia servir per simular el cant de gall i anunciar així el nou dia.
Antigament les persones que viatjaven soles duien una gralla entre les seves possessions amb la creença que li serviria per espantar els éssers fantasiosos que viuen en la natura.

El graller

La persona que toca la gralla s'anomena graller o grallaire encara que en les Caramelles el que tocava aquest instrument se'l solia anomenar grall o grai.

Tipologies de gralles

• La gralla seca. No té claus.
• La gralla dolça. Més llarga. Pot tenir una o més claus metàl·liques.
• La gralla baixa o gralla dolça. També amb claus. Pot tocar notes més greus.
• La gralla cromàtica. La més evolucionada. Té diverses claus que li permet fer una gran varietat d'alteracions i notes.

En un començament les gralles no estaven del tot definides i podien haver-ne de diferents menes. Està registrat que se'n feien d'escorça d'avellaner cargolada com una paperina amb una sonoritat força diferent.

Parts de la gralla

• Cap: és la part superior on es col·loca a pressió el tudell amb la canya.
• Tub: part situada entre el tudell i la canya o inxa.
• Tudell: es un tub cònic de metall en el que s'hi superposa la canya o inxa.
• Canya o inxa: està formada per dues pales de canya simètriques però independents, unides entre sí per fil o filferro.
• Cos: és la part central de l'instrument, on hi ha realizats sis forats en la part davantera i un en la posterior, situat aproximadament entre els dos primers davanters.
• Campana: és la part final; i actua com un amplificador natural i té un forat a dreta i esquerra.